L’Independant: L’Espagne “ne peut pas célébrer une dictature”, martèle un prisonnier évadé du monument de Franco – Traducció

L’Espagne “ne peut pas célébrer une dictature”, martèle un prisonnier évadé du monument de Franco

Nicolas Sanchez-Albornoz était étudiant au printemps 1948 quand il fut arrêté.

ESPANYA “NO POT CELEBRAR UNA DICTADURA”, exclama un presoner fugat del monument de Franco.

La seva fugida el 1948 del futur mausoleu de Franco, on treballava com tants milers de presoners polítics, va inspirar un film. Avui, els 92 anys, l’historiador Nicolàs Sánchez-Albornoz es declara “encantat” pel pròxim trànsfer de les restes del dictador.

“És una decisió sensata”, diu aquest home d’ulls blaus a l’AFP, que rep a la seva casa de poble on passa els seus estius prop de la ciutat d’Ávila, situada a una hora en cotxe del Valle de los Caídos, el conjunt monumental on està enterrat Franco. “Un règim democràtic no pot celebrar una dictadura”, afegeix el fill de Claudio Sánchez-Albornoz, ministre de la segona República espanyola (1931-1939), esclafada per Franco després de tres anys de guerra civil. “En cap país europeu, un tirà com aquest té un reconeixement”, repeteix en referència a la tomba del dictador, accessible i sempre coberta de flors.

Nicolàs Sanchez-Albornoz era estudiant la primavera del 1948 quan va ser arrestat amb un dels seus amics, Manuel Lamana, per haver intentat tornar a muntar una organització estudiantil.

Tots dos van ser enviats a la Vall de Cuelgamuros, a 50 km al nord de Madrid, per participar en la construcció del futur mausoleu de Franco. Durant quasi dos decennis (1940-1959), prop de 20.000 presoners polítics van construir aquest conjunt monumental a la memòria dels combatents caiguts durant la guerra civil (1936-1939). Però contràriament a la immensa majoria d’ells, Sánchez-Albornoz creu que va tenir “molta sort”, ja que com sabia escriure a màquina, va ser enviat a un despatx, i no pas encarregat de dinamitar la muntanya per construir la basílica i la seva creu de 150 m d’alçada.

De la seva feina, va poder veure que els treballs dels presoners, “llogats” per l’estat a les empreses de construcció alimentava tot un sistema de corrupció i de mercat negre, on era revenuda part del menjar destinat als forçats. La dictadura “feia negoci” a costa d’ells, denuncia.

FINS A FRANÇA AMB UNS PASSIS FALSOS

Sánchez-Albornoz diu que més d’una desena de persones van morir en la construcció del monument. I segons ell, més de 40 van intentar escapar-se entre 1940 i 1948 “però només ho varen aconseguir “Manolo Lamana i jo. Tots els altres van caure en mans de la policia poc després d’escapar-se, assegura. Van ser ajudats en el seu intent per uns camarades instal·lats a París, que els van aconseguir un vehicle i passis falsos per poder arribar a la frontera francesa.

Escapats a peu un diumenge d’agost, van ser recollits a uns quilòmetres del Valle de los Caídos per una jove turista americana en una evasió llegendària i que va inspirar “Els anys robats” 1998. L’historiador ha viscut a l’exili a Argentina i als Estats Units abans de tornar a Espanya el 1976, un any després de la mort de Franco.
Des del seu despatx decorat amb algunes fotos de família i amb vista al camp, Sanchez-Albornoz pensa que “els records del passat són sempre diferents” en els dos bàndols, en un país on la memòria dels anys de guerra civil i de dictadura encara es discuteixen. Però per ell, la qüestió és simple: “com volem viure? En una dictadura? O tranquils en una democràcia, on tot el món pot opinar? Perquè comporten alguna condició”, fins i tot simbòliques com treure Franco d’aquest “monument de la dictadura” que és el Valle de los Caídos, insisteix.

Traduït per Bianca Castafiore | Veus Internacional
Please follow and like us:
0

Deixa un comentari

%d bloggers like this: