UNA PÀTRIA POÈTICA?

Tot procés revolucionari té els seus cantors, els seus poetes, que sovint transcendeixen el seu temps i passen a ser història viva llegida o a voltes cantada fins i tot. Recordem per exemple el cèlebre romanço dels Segadors que dóna origen a l´Himne Nacional, o al famós “Dolça Catalunya, pàtria del meu cor” que tant han recordat tota la nostra gent emigrada, com segurament aquests dies de grisor i amenaces les bones persones que tenen d’ostatges a algunes presons espanyoles.

Intentaré de fer-ne una antologia, una de personal i intransferible, tant dels textos ja mítics per coneguts, com dels poc o gens sovintejats en lectures públiques a sopars o esmorzars grocs. Una selecció que. si l’autoritat editorial i l’espai no ho impedeixen, podré anar ampliant, perquè és ben segur que ens en deixarem molts i cada tria d’aquestes ens demostra el què ignorem de la cultura pròpia i que som molt subjectius a l’hora de recopilar que és una manera de mullar-se escollint.

Resultat d'imatges de Bonaventura Carles Aribau

Començaríem, doncs pel gran Bonaventura Carles Aribau (Barcelona 1798/1862), que ens deia, fa temps, molt temps :

“Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,

que ompliren l’univers de llurs costums i lleis,

la llengua d’aquells forts que acataren los reis,

defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.”

A continuació, permeteu-me que us destaqui un gran poeta del meu lloc de naixement, avui dins de Barcelona, però en aquells anys de la seva activitat poètica, municipi encara independent, amb forta importància de la pagesia i lloc on els segadors revoltats es van reunir, a l’església i després de d’embolcallar una imatge, ens diu la història que

Sortí la multitud des de Sant Andreu amb el Sant Crist al davant i entraren a la ciutat per alliberar als presos al crit de: Visca la terra, visca lo rey y muïren els traïdors i el mal govern” :

“On és vostre capità? / A on és la vostra bandera?”

Varen treure el bon Jesús / tot cobert amb un vel negre: “

Imatge relacionada

Els parlo de Josep Lluís Pons i Gallarza (Sant Andreu de Palomar,1823/Ciutat de Palma 1894), que ens diu en un dels seus poemes

“A l’obra doncs! La llei per tots és feta:

Tots una llibertat i una esperança,

tots un deure tenim.

Amb viva fe i consciència satisfeta,

amb la ploma, amb l’arada o amb la llança,

treballem i obeïm!”

Els he buscat i trobat, sovint en aquells llibres que mires cada cinc anys en situacions normals – ara buscant inspiració i textos per a aquesta situació anormal que malvivim- i he trobat perles autèntiques, fetes de la sorra de les platges del nostre passat i el nostre present. Per exemple, m’ha sorprès aquest poema, titulat “1714”, però aplicable al nostre dia a dia

Resultat d'imatges de Josep Carner

De Josep Carner (Barna 1884/Brussel.les 1970)

Sinistre sona, travessant les places

el martelleig d’unes feixugues passes.

El vent s´en du la cendra de les lleis-

Homes callats, coberts de sang i sutge,

alcen l’esguard impenitent, que jutja:

poble vençut que sobreviu als reis.”

Imatge relacionada

I de l’altre mestre, Carles Riba

…per al llinatge tot dels qui la volen guanyar;

i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta

per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.

Si, però l’esperança meravellosa traspassa,

crida, més real que la tenebra o l’estel

– ossos decebuts i l’heroica pira en el vespre

desesperat – per a molts sembla d’antuvi una fe;

sols que té menys espera i arrenca de tots els exilis

cap al seu crit, i els batuts van retrobant-se soldats.”

També podríem haver iniciat aquest viatge amb l’Espriu. No ens podem negar a incloure’n un bocí, però com a simple inici de càntic col.lectiu i en espera:

Escolta Sepharad: els homes no poden ser

si no són lliures.

Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser

si no som lliures.

I cridi la veu de tot el poble: “Amén.”

Esperarem debades que algú allà digui aquest amén i des de Sepharad escolti la veu d’aquests que els parlem en llengua no castellana.

I com no, acabar, temporalment, amb un gran dins els grans, i a més nostre, de Ponent, autor del poema-himne escrit pensat en les camises blaves, avions assassins i uniformes nacionals que havien començat a envair la nostra terra

Imatge relacionada

De Màrius Torres

Entre runes de somnis colgats, més prop de terra,

Pàtria, guarda’ns: – la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura

ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol

que creure i esperar la nova arquitectura

amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl “

(Continuarà…la poesia, la lluita, la persistència, potser un altre article…

per Albert Claramont | Veus de Cultura
Please follow and like us:
0

Deixa un comentari

%d bloggers like this: