EMBARRAT = TÀRREGA, L´URGELL (Festival EMBARRAT 2018)

Tàrrega, a Ponent, no sols és i ha estat cruïlla de camins, i per tant d’influències, sinó precursora en alguns dels temes de la nostra cultura. Així es barregen, tradició i modernitat en propostes com l’exitosa Fira del Teatre, i trobades com el Tàrrega Sona, amb grups i solistes d’altíssima qualitat, i moltes altres activitats que podeu veure, només que no us creieu les històries que parlen de terrenys erms i desolats després de passada La Panadella. I no pagareu peatge…


Si, estimats lectors i benvolgudes lectores : l’oest, també existeix…

Quan veus l‘obra guanyadora del Festival Embarrat d’enguany, “Do yourself a book (many)” de Marla Jacarilla, no pots més que felicitar-te del gran nivell del Festival. I sobretot quan et dediques, com a artista, a barrejar en una conversa constant, les arts plàstiques amb el text poètic.

Resultat d'imatges de Do yourself a book (many) de Marla Jacarilla

Perquè això ha fet, Marla, i d’una forma molt suggerent, fa que t’apropis a llegir amb deler el text que acompanya, i teòricament explica, imaginat, la imatge, com una postal antiga color sèpia. Una instantània d’uns temps i unes vides suspesos , que ha quedat suspesa en els silencis.

Imatge poètica doncs, damunt una superfície , que segur servia en el seu moment, per a dissenyar els motlles de la maquinària de Cal Trepat, un dels racons per cert, on em plauria perdre’m, acaronant les peces i tastant els volums.

Resultat d'imatges de Do yourself a book (many) de Marla Jacarilla

Enguany, en la seva Vª edició, el lema d’aquest Festival de Creació Contemporània , pluridisciplinari i captador de les tendències actuals i els nous creadors emergents, ha estat el silenci.

I amb aquest leit motiv era evident que la cosa acabaria, o més aviat començaria pel silenci o els silencis, i com a crítica al procés silenciador de persones, formes de pensar o actuar, conductes i la desaparició fins i tot física del passat.

Per això ha tingut com a tema a destacar també, i en la mateixa idea motriu, moguda per un mateix i únic motor –com la màquina de l’Embarrat mateixa- la preocupació i la denúncia d’un estat de coses social i polític.

Per exemple, a la Nau 18, “Silencis que ho díuen tot” que segons Alex Cruz, autor de la idea, sorgeix de l’espontània necessitat d’expressar l’aiguabarreig de sentiments…quan es va conèixer la censura que s’aplicava a l’exposició de Santiago Sierra…que formava part de l’edició del prestigiós certamen ARCO”. És aquesta una exposició clarament de denúncia, en la qual hi participen 16 comunicadors i periodistes de Tàrrega. Cares pixel.lades, samarretes plenes de groc, denúncies de la censura i la persecució, clams que díuen NO és NO, reis de la baralla merescudament de cap per avall…

O com l’obra de Miquel Garcia que destapa una llista de 2780 llibres i autors prohibits pel règim nazi : La capa de tinta es crema i en revela els títols en un vídeo brillant! O com l’obra pretesament minimalista que ens mostra fotografies de les restes de les plaques franquistes a algunes parets. O com l’obra de Jorge Isla, on un treballador malda per treure el « Blanco de España » que ens intenta amagar el que esta passant al pais.

Tot molt corprenedor i com un crit , des dels minuts de silenci en pantalla, des del no-soroll de les muntanyes llunyanes, la simplicitat aparent de la filmació d’uns operaris al sortir o entrar a una fàbrica,

I també intrageneracional com l´ acció titulada “L’arbre Fènix dels petits silencis”, la qual era una reflexió sobre la destrucció del medi ambient, i podia dur-nos també a veure la lluita entre les persones per evitar la incomunicació i l´agressivitat.

I jo diria que el plat fort : el procés de confecció de paper, un cop destruïts papers importants – l’emprempta del passat de la Mancomunitat i el període republicà – emmarcat en el vídeo i l’obra d’ Olga Olivera. ORDEN CIRCULAR de 29 de julio de 1942.

Ens parla de Dolors Codina i Arnau, una persona nascuda el 1.878 a Lleida, i morta el 26 de juny del 1.944 a El Talladell, d’on en va ser alcaldessa el 1.924, sent així la primera dona alcaldessa a Catalunya i la segona a tot l’estat espanyol. Una dona de la qual llegim en un fragment de l’Eclesiastès del recordatori del seu enterrament, el que sembla una broma històrica macabre : “Fue amada en vida y respetada de todos y su grata memoria seria bendita”. Res més lluny de la realitat perquè el seu pas per la història és silenciat pel franquisme, i desapareix dels papers, sobretot per ser dona. D’ella se’n conserva molt poca documentació, i tota l’altre informació l’autora interpreta hauria servit per a convertir-se en pasta de paper, tal i com ordenava la ·Orden Circular” de Referència : records, testaments, les culpes i moltes injustícies, reconvertides en pasta, per a sempre. Refondre la realitat, canviar-la, com en tots els règims totalitaris. El silenci, el dels culpables de la misèria, les guerres i les males lleis.

És aquest un espai , el que ens mostrà Olga, aclaridor de raons i premisses, que és tota una Gran Màquina, com titulen els creadors del Festival a la gran sala de motor únic que ho engegava tot, que tot posa en marxa. La paraula, la imaginació, les arts i la memòria : les millors armes per al poble. El que ens fa pensar, encara que els poders no ho vulguin, lluny del Pensament Únic.

No ens sobren pas els Embarrats, les fàbriques de creació com aquesta : sempre ens en manquen, sobretot quan rere hi ha idees i projectes. Us seguirem i en gaudirem.

per Albert Claramont | Veus de Cultura
Please follow and like us:
0

Deixa un comentari

%d bloggers like this: