Pirineus-Orientals : Josette Forgues-Torrent va ser la resistent més jove de França

Aquests dies hem trobat una història d’heroisme d’una catalana i occitana que ens ha arribat: Valérie Luxey. Tan l’article de France3 (Occitània), com el seu propi testimoni per http://www.orphelins-de-guerre.fr, recollen una narració de tendressa, valentia i lluita per les llibertats. Esperem que gaudiu d’ella, com ho fet nosaltres

Redacció Veus de Catalunya

Pyrénées-Orientales : Josette Forgues-Torrent a été la plus jeune résistante de France

Per Valérie Luxey – France3 Occitània

La Catalane Josette Forgues-Torrent a été la plus jeune résistante de France pendant la seconde guerre mondiale / © Frédéric Savineau France 3 Occitanie/Pays Catalan

Durant la segona guerra mundial, la catalana Josette Forgues-Torrent va ser, als 12 anys, la resistent més jove de França. Avui amb 88 anys, ens ha explicat la seva història.

En ocasió de l’aniversari del desembarcament aliat del 6 de juny del 1944, recordem la història de la Resistència a través del retrat de la Josette Forgues-Torrent, una catalana que va ser durant la segona guerra mundial la més jove resistent de França. El 1942, el seu pare, ell mateix resistent, victima d’un malestar, li demana que lliuri en lloc seu un missatge.

Agent d’enllaç als 12 anys

Una primera missió seguida de moltes altres. Als 12 anys, Josette Torrent esdevé agent d’enllaç : no llegeix llibres d’espionatge, els viu. Als nostres periodistes Philippe Georget i Frédéric Savineau, ha explicat com intercanviava les missives, armada d’un senzill atlas amb el qual feia veure que estudiava en els bancs públics, esperant que un missatger intercanviés amb ella un manual de geografia idèntic.

Passadors als nassos i la les barbes dels alemanys

El pare i la filla ajudaran també a persones a passar la frontera per la zona de Les Illes. La seva jove edat era útil a la Josette Torrent quan el tàndem es creuava amb les patrulles alemanyes. L’adolescent  simulava ser una malalta que havia de prendre l’aire de la montanya. Tot canvia el 2 de març del 1944, quan Michel Torrent es arrestat. Empresonat i deportat, no tornarà mai més a casa. El maig del 1945, la Josette s’assabenta de la seva mort. Un xoc que trigarà anys a superar, negant la mort del seu pare.

Deure de memòria

No es fins el 1993 que participa a les celebracions i parla amb els joves. El 6 de juny, ha entregat els premis del concurs departamental de la Résistència a una seixantena d’alumnes dels Pirineus-Orientals. Un deure de memòria que compleix encara als 88 anys, en gran part en memòria del seu pare, mort massa aviat.


La plus jeune résistante de France : Josette Forgues-Torrent

La més jove resistent de França : Josette Forgues-Torrent

Fédération Nationale « Les Fils des Tués »

Amb el temps el seu compromís coratjós durant la guerra serveix d’exemple

“Un dia de setembre de 1942, el meu pare Michel TORRENT membre del grup “GALLIA” (agent d’informació PI nº BP 351050) va necessitar el meu ajut. Molt cansat, no podia desplaçar-se per una trobada durant la qual havia d’entregar importants documents.

Em va demanar doncs d’anar-hi al seu lloc explicant-me qué era la Resistència (paraula que sentia per primer cop), el compromís, els riscos que podiem correr i sobretot que calia guardar el  silenci més complet sobre la nostra acció de cara als altres i de tothom (família, amics, companys de classe, etc).

Profúndament patriota, estava moralment preparada ja que havia conegut l’ocupació alemanya a Sant-Malo on viviem abans de refugiar-nos a casa dels meus avis a Perpinyà, l’entrada dels alemanys a la ciutat, els bombardejos, els problemes soferts, la fugida cap a la zona lliure, el passatge de la linea de demarcació de Langon.

Per mi, era totalment normal acceptar ja que només teniem un objectiu, que era fer fora els alemanys de la nostra patria, i, orgullosa de la confiança que el meu pare tenia en mí,  vaig anar a la trobada al seu lloc i es així que vaig entrar a la Resistència a l’edat en que les nenes juguen a nines. (tenia 12 anys, 4 mesos i 17 dies).

Em vaig convertir en l’agent d’enllaç del meu pare, transportant els missatges dins un atlas que intercanviava contra un d’idèntic en un jardí públic situat prop de la meva escola a l’estació. Codificava i descodificava els missatges, amagant els codis i documents dins les canyes que servien de tutors a les tomaqueres del jardi, acompanyant el meu pare a Les Illes quan passava cap a Espanya a persones enviades pel grup “Liberation” desde  La Viena. Els trasllats es feien a les nits sense lluna. Mentre, els joves estaven allotjats a casa. Entre aquesta gent hi havia molts contraris al S.T.O.

Quan per una denúncia el meu pare va ser arrestat per la Gestapo al seu lloc de treball “Aux Dames de France” el 2 de març de 1944, vaig ser immediatament avisada per la Directora de la meva escola que em va dir d’anar cap a casa.

Vaig cremar, tal i com m’ho havia demanat el meu pare si li passava una desgràcia, tots els documents que teniem a casa i vaig informar a un membre de la xarxa (que es va encarregar d’informar els altres) salvant-los de ser arrestats i facilitant-los la fugida.

Compromesa sense complexes i fins i tot entusiasta, alimentada d’esperança, malgrat els obstacles i convençuda de l’èxit final, no em penedeixo de res, al contrari, estic orgullosa d’haver estat “del bon costat”, orgullosa del deure fet, orgullosa d’haver contribuït a tornar a França la llibertat.

Malgrat això, quedarà en mi una ferida que no es tancarà mai. Vaig perdre el meu pare, el meu complice, el meu guia. Arrestat i torturat, va ser deportat i va desapareixer a Flossenburg dins un forn crematori el 17 de novembre de 1944. Tenia 36 anys i jo 14.

No he pogut encara fer el dol de la desaparició del meu pare i se que mai el faré.”

Valérie Luxey

 

Escrit i traduït per Bianca Castafiore

 

Please follow and like us:
0

Deixa un comentari

%d bloggers like this: