L1DEX: DE L’ATTENTAT DE MÜNSTER À CARLES PUIGDEMONT, HOMME D’ÉTAT

DE L’ATTENTAT DE MÜNSTER À CARLES PUIGDEMONT, HOMME D’ÉTAT

DE L’ATENTAT DE MÜNSTER A CARLES PUIGDEMONT, HOME D’ESTAT

Stéphane Riand | Llicenciat en Ciències Comercials i Industrials, advocat, notari, redactor en Cap de L’1Dex (1dex.ch)


La tragèdia de Münster ha tingut com a efecte posar en evidència la incommensurable indignitat d’Espanya en el procés d’independència de Catalunya. Si ja sabiem de fa temps l’odi de l’espanyol cap al català (o de certs espanyols cap als catalans), ignoravem fins ahir fins a quin punt aquesta enemistat congènita podia arribar. I Espanya (alguns espanyols) s’ha sobrepassat. S’ha alegrat efectívament de l’atentat de Münster, alguns assimilant-lo a una espècie de venjança divina lligada a la negativa germànica d’extraditar a Carles Puigdemont i d’empresonar-lo.

L’ANC Suïssa resumeix en un tweet matinal perféctament la situació : “de la catalanofòbia a la germanofòbia. D’enriure-se’n dels morts catalans a riure’s dels alemanys morts. Aquesta Espanya que dieu defensar és fastigosa”.

L’Espanya franquista del PP s’enriu de les regles del dret quan es tracta de protegir els seus (la Familia Reial, la corrupció del PP, l´incèndi al tribunal de València,els manifestants fascistes, el frau fiscal massiu de Ronaldo, l´afer Cifuentes, els assassinats no resolts, la desviació de subvencions de la Unió Europea,les subvencions otorgades a la Fundació Franco etc…) i travesteix la llei per culpar a inocents (Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Carles Puigdemont, el grafiter de Figueras, el pallasso català fotografiat al costat d’un policia espanyol, l´afer Trapero, la  negativa d’investigar després dels atentats terroristes de Barcelona, les demandes judicials contra els CDR etc).

Com pensar amb aquestes condicions que els catalans, els ciutadans catalans, els polítics catalans, els ciutadans catalans acceptaran de renunciar a les seves aspiracions i al seu profund desig d’independència per complaure als que els odien?

Intentant empresonar com sigui a Carles Puigdemont, encara que sigui aixafant amb les seves botes la llei i el codi penal, negant tota legitimitat a les decisions de les Nacions Unides i dels jutges europeus, i controlant els mitjans audiovisuals més grans d’Espanya, els dominants espanyols no es donen compte de que accentuen irresistiblement els espais de simpatia en els quals es mou amb una desconcertant facilitat el veritable President de la Generalitat, que, interrogat per una periodista sobre la seva reacció a la d’Espanya després del seu alliberament  : “en cap càs, no comentaré la reacció d’un país que no és el meu”.

Espanya no és definitívament pas Catalunya.

Salutacions a tots els fins estrategues de la diplomàcia europea !

Traduït per Bianca Castafiore

 

Please follow and like us:
0

Deixa un comentari

%d bloggers like this: