L’OBS: Jordi Savall : “L’Espagne croit-elle pouvoir réduire au silence des millions de Catalans par la force ?”

Jordi Savall : “L’Espagne croit-elle pouvoir réduire au silence des millions de Catalans par la force ?”

 

JORDI SAVALL : “Espanya creu que pot reduïr al silenci milions de catalans per la força?”

En el conflicte que oposa el govern espanyol als independentistes de Catalunya, el cèlebre músic català ha abraçar la causa dels separatistes. Ens explica perquè.

 

Què  sent vostè davant la greu crisi que travessa Catalunya ?

Estic molt trist. Diumenge passat, Madrid ens va portar quaranta anys enrera. Penso que la seva reacció ha provocat una ruptura molt greu entre el govern espanyol i Catalunya. Us asseguro que Catalunya no serà mai més com abans. Encara que invoquem tots els arguments que vulguem contra el referèndum il.legal, tirar per terra les dones grans, tractar els ciutadans sense defensa amb tal brutalitat és absolutament injustificable.

 

Aquesta demostració de violència revela la incapacitat total del govern espanyol d’acceptar la diferència, d’ acceptar que un es pugui sentir pertanyer a una altra cultura. L’estat espanyol nega la realitat. No vol reconeixer que hi ha un problema. Ens ignora. No parla als catalans. Parla a la resta d’espanyols.

El govern independentista no té també la seva part de responsabilitat dins aquesta escalada ?

Cada  part té una part de responsabilitat. Però què podem fer quan l’interlocutor amb el qual demanem negociar es nega obstinadament a discutir ? El president català  i la alcaldessa de Barcelona han enviat una carta a M. Rajoy per a demanar de parlar ; no han obtingut mai resposta. Com resoldre el problema ? Rajoy no ha buscat mai una solució politica ; unicament solucions judicials. La seva sola resposta consisteix a invocar la llei. Però si encara haguessim de respectar la llei, els esclaus serien encara esclaus, les dones no podrien votar, els treballadors no tindrien drets. Les lleis no són sempre justes i les societats les han fet sempre evolucionar per adaptar-les. No es pot invocar la llei com a una cosa inamovible.

 

Com explica vostè que el govern espanyol negui tot diàleg ?

El cap del govern espanyol Mariano Rajoy es queda dins la línea recta de la ideologia franquista, que reposava sobre la construcció d’una Espanya “Una, Grande y Libre”. Es el que ens va portar a la guerra civil. Ja era en nom d’aquest principi que va portar al Tribunal Constitucional el nou estatut de Catalunya que eixamplava la seva autonomia, “l’Estatut”, que va ser aprovat pels catalans en referèndum i acceptat pel Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i les Corts, el 2006. Llavors només es tractava d’actualitzar l’estatut d’autonomia que la constitució de 1978 ens va reconeixer.

El 2006, els catalans no demanaven la independència. Demanaven només ser reconeguts com una nació. Però el Tribunal Constitucional va dir no, Catalunya no és una nació, i no hi ha ciutadans catalans. No és Catalunya qui va trencar el marc del diàleg amb Espanya, és Madrid.

Es per culpa d’aquesta incapacitat del govern espanyol per acceptar la nostra diferència que hem demanat  poder votar. Volíem simplement saber quantes persones desitjarien quedar-se a Espanya amb aquestes condicions, i quants volen un estatut diferent, calibrar aquest sentiment de pertanyença o de separació. Dins totes les democràcies, hi ha gent que no pensa igual. No cal criminalitzar les opinions. A Catalunya, hi ha gent amb idees de dreta, i gent amb idees d’esquerra, gent que pensa que estaríem millor dins una Catalunya lliure, altres que pensen que estaríem millor quedant-nos a Espanya.Què hi ha de tant dolent en saber el que pensa un poble ?

Sabeu, abans jo no era independentista. Soc un músic que se sent bé a totes les ciutats del món on hi ha música. Però aquesta negació de respectar el lligam de la gent a la seva cultura, aquesta negació a deixar expressar el que senten m’ha fet abraçar aquesta causa. Trobo inacceptable aquesta rigidesa absoluta i el que produeix. Creu Espanya que pot reduïr al silenci  milions de catalans a la força?

Perquè els catalans necessiten tant reivindicar el seu fort lligam a la seva cultura ?

Aquest moviment a Catalunya demana escoltar els éssers humans,  tornar-los a posar al centre de la política. Els estats són construccions polítiques. Però la gent fa part d’una cultura. Escolteu-nos, volem viure dins una Europa que respecti totes les cultures, totes les llengües, totes les maneres de ser. Es el que està escrit dins la Constitució Europea. El gran problema de Catalunya és que tenim el sentiment que no tenim el nostre espai dins Espanya. Estimo Espanya. M’hi trobo molt bé dins de nombroses parts d’aquest pais, m’agrada la cultura espanyola. Peró m’agradaria també que fossim reconeguts, que fossim respectats. I no és el cas.

“Existeixen solucions per a que Catalunya se senti bé dins Espanya”

Imagineu a un ministre d’Educació espanyol cridant a “espanyolitzar” els joves catalans.

Quan jo era petit, estava obligat a parlar castellà a l’escola. En el meu certificat de naixement, van haver de posar “Jorge” i no pas “Jordi”. Perquè portar un nom català estava prohibit. Amb la transició, vam poder assolir per fi aquestes drets elementals. Però veiem clarament que Espanya no soporta encara que ens reafirmem en la nostra diferència.

El catalá és una llengua tan antiga com el francès. Vé de la llengua d’Oc, la llengua dels trobadors. I no la  podem parlar al parlament espanyol ni als tribunals catalans on ens hem d’expressar en castellà. Fem part d’una nació cultural molt antiga. I demanem que aquesta idea sigui respectada. No és una questió de populisme, o de diners com se sent dir a vegades. Es una questió de dignitat i de reconeixement.

Vist l’atzucac en el que es troba Catalunya, vostè és favorable a que el govern català declari la independència unilateral, amb el risc d’arrossegar Espanya sencera cap al desconegut ?

Li contestaré per una altra pregunta : què es pot fer quan, de l’altre costat, hi ha una barrera absoluta? Què pot fer el govern de Catalunya? Imaginis que Catalunya i Espanya formen un matrimoni. Vostè pensa que una parella pot trobar la manera de viure junts si no poden ni parlar-se? què ha fet el govern anglès quan els escocesos han volgut la seva independència? No els ha pas reprimit, els ha dit : “no marxeu, us farem propostes per que us sentiu millor amb nosaltres”. A Espanya, ens han respost amenaçant d’enviar-nos a presó i llançant-nos  a sobre la policia. La única possibilitat que ens queda és dir : ja que no podem dialogar, prenem el camí més difícil, encara que no és el que hauriem volgut prendre.

Després, no sé el que passarà. Penso que només trobarem una solució si hi ha una  mediació que demani a Espanya seure i parlar. Fa temps que Europa hauria d’haver fet aquest paper. No comprenc que tanqui els ulls. Es probablement perquè està en mans de partits majoritariament de dreta, que no tenen sensibilitat per aquest tipus de reivindicacions.

Malauradament, a França veig que Emmanuel Macron tampoc  és massa sensible a aquests temes, per la raó evident que la França jacobina s’ha dedicat també a ofegar les diferents cultures presents en el seu territori, a afrancesar-les. Però si Europa no intervé, cometrà una falta molt greu.

Declaracions recollides per Sarah Halifa-Legrand, periodista a L’OBS

Traduït per Bianca Castafiore

Please follow and like us:
0

Deixa un comentari

%d bloggers like this: