Flors Carolina a la Rambla de les Flors


A l’any 1888, Barcelona va acollir l’Exposició Universal, juntament amb altres mostres internacionals celebrades a diversos indrets del món. Tot caminant per la Rambla de les Flors, la jove Carolina ja venia els seus rams perfumats i coloristes a barcelonins i visitants que passaven per allà.


Mots anys més tard,al 2018, l’actual Carolina i la seva germana segueixen oferint les seves flors i plantes amb la cura i la saviesa que només poden aportar aquelles professionals que es dediquen a la mateixa activitat al llarg del temps, com és aquesta saga de floristes: Cinc generacions venent flors, totes les flors, plantes i llavors. Res més.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Comerç genuí, portat amb una extraordinària passió i estima per el món de les flors.

Valorant cada venda, escoltant a qui compra i què és el que necessita, aconsellant a aquella persona que vol regalar una flor i allò que vol expressar quan la regala.

Expertesa i coneixement a disposició de qui desitja tenir una planta a casa i cuidar-la correctament.

Això és “Flors Carolina”.

Les dues germanes són dipositàries de valors com el respecte i la cura dels clients, tan defensats per la seva àvia, molt lluitadora en temps convulsos com van ser la guerra i la posguerra… Quan les úniques flors eren de paper.

Al llarg tots aquests anys Flors Carolina acumula anècdotes molt variades i han visitat aquesta parada veritables personalitats; des de Salvador Dalí fins a reconeguts directors i estrelles de teatre, escriptors i moltes actrius també.

Però elles expliquen amb especial sentiment l’entranyable història que va viure el seu pare, quan les parades no es tancaven ara fa ja força temps.

El pare anava trobant, cada matí quan arribava a la seva parada de flors, un “duro” (5 pessetes), sota d’un dels gerros que acomodava tot començant la jornada de treball.

Encuriosit per aquell misteri, explica la Carolina, decideix un dia anar un xic més d’hora i romandre en un racó del passeig, decidit a saber les raons d’aquella aportació tan generosa.

Es tractava d’un senyor que passejava per la Rambla de bon matí, parant sempre a la botiga Flors Carolina i comprant una bonica flor que lluiria a la solapa del seu abric tot el dia.

Potser una flor… Potser una manera de començar la vida cada matí.

Per Barcelona estant

aquella dona que venia

en la Rambla tot el dia,

trossets de cor i d’alegria

que mai estava reposant.

Per quan sa filla es va fer gran

també volgué floristeria

però tant camí ja no faria

tot eren flors, el que oferia

la seva parada anava muntant.

Àvia, mare, filles i les seves flors

mots perfumats, que surten d’un cor

les flors, la Rambla i els seus colors,

acompanyen la vida i omplen l’amor.

Magari del Pou

Please follow and like us:
0

Deixa un comentari

%d bloggers like this: