heise.de, TELEPOLIS: “Ich werde für meine politische Arbeit vom spanischen Staat verfolgt”

“Ich werde für meine politische Arbeit vom spanischen Staat verfolgt”

Die bekannteste Politikerin der linksradikalen katalanischen Formation CUP, Anna Gabriel, erklärt, warum sie sich in die Schweiz abgesetzt hat

 



„Sóc perseguida per l‘Estat Espanyol pel meu treball polític“

La política més coneguda de la formació d‘esquerra radical catalana CUP, Anna Gabriel, explica per què ha marxat a Suïssa

Per Ralf Streck

18 de Març

Foto: Ralf Streck

La catalana Anna Gabriel, de 42 anys, ha marxat d’Espanya per a refugiar-se a Suïssa. La cara pública de la «Candidatura d’Unitat Popular» (CUP) va deixar els seu càrrec al Parlament a la vista de les eleccions imposades per Espanya el darrer desembre, ja que les candidates i els candidats hi són escollits per a participar només en un període legislatiu.

Gabriel prové d’una senzilla família amb arrels anarquistes i comunistes que va emigrar d’Andalusia i Múrcia a Catalunya. Telepolis ha parlat amb ella sobre la seva situació actual. Anna Gabriel és educadora social i experta en Dret sociolaboral i ha donat classes a la Universitat de Barcelona.

Després que el cap del govern català Carles Puigdemont hagués marxat a Bèlgica amb quatre dels seus ex-ministres, vos no heu atès la citació del jutge espanyol Pablo Llarena i a finals de febrer heu enfilat el camí cap a Ginebra. Us considereu una refugiada?

Anna Gabriel: A molta gent de l’Estat Espanyol i a una bona part de la premsa els agrada descriure’m com a una fugitiva de la justícia. Però jo no he fugit de la justícia, sinó de la injustícia, ja que a l’Estat Espanyol sóc perseguida pel meu treball polític.

Cerco justícia i va ser una decisió molt difícil. Això no hauria de ser pres tant a la lleugera com fan alguns, perquè la realitat és que jo no me n’haig anat de vacances. Penso però que la decisió era important per a contribuir a explicar la situació actual a l’Estat Espanyol.

Quines són les acusacions que us fan i com les valoreu?

Anna Gabriel: Encara no hi ha acusacions oficials, perquè encara no hi ha cap querella. Actualment sóc investigada per presumpta rebel·lió, sedició i malbaratament de cabdals públics. Malgrat que no hi hagi cap acusació, les premisses amb les quals es realitza la investigació són molt greus. El delicte de rebel·lió és l’acusació més greu que hi ha al codi penal.

De fet fins i tot els redactors d’aquest article expliquen que està pensat per a un cop d’estat. Per a la seva aplicació es requereix l’existència de violència planificada i estructurada. Però qui hagi seguit mínimament els fets ocorreguts a Catalunya sap que per part del moviment per la independència no hi ha hagut mai violència. És molt greu que el jutge instructor del Tribunal Suprem i que el Ministeri de la Fiscalia investiguin amb aquestes premisses. Això ja diu molt sobre el funcionament de la justícia espanyola.

Creieu que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena us hagués fet empresonar també a vos? Altres persones que van ser citades al mateix temps, com ara Marta Rovira o marta Pascal, van acabar sortint lliures sota fiança.

Anna Gabriel: És clar, quan tot ha passat sempre se saben millor les coses. Però per a prendre aquesta decisió vam analitzar la situació a l’Estat Espanyol i vam veure que la probabilitat de què es produís un empresonament era molt gran. Allí [a Espanya] hi senten una gran necessitat de mostrar venjança i d’humiliar l’altre.

Així doncs l’empresonament era un escenari que no podíem descartar. De fet continua havent quatre persones a la presó. No es tractava només d’impedir l’estada a la presó. També vam prendre aquesta decisió perquè volíem fer ressò del fet que aquests processos estan tenint lloc a l’Estat Espanyol.

No és cap decisió personal que Anna Gabriel vagi a la presó. Al cap i a la fi també sóc membre d’una organització i m’hi haig ofert voluntàriament per a denunciar internacionalment aquests fets. Perquè a banda dels empresonaments hi ha més de 900 catalans que són perseguits per la justícia.

Sóc a Ginebra per a denunciar tot això, sóc aquí perquè no hi ha cap llibertat a l’Estat Espanyol. I també vull denunciar que estem amenaçats massivament per l’extrema dreta i que l’Estat Espanyol no fa res per a protegir-nos.

És importat que es vegi el què està fent l’Estat Espanyol.

Es tracta doncs de continuar amb la internacionalització del conflicte català?

Anna Gabriel: És important mostrar l’Estat Espanyol com el què realment és. És ben cert que és membre de la Unió Europea. És a dir: en principi hauria de garantir els drets democràtics i polítics. Des de ja fa molts anys que en aquests temes hi ha grans problemes, però actualment la situació ha esdevingut força alarmant. És molt important que això es faci saber clarament al món. No perquè la situació a Espanya és el pitjor que hi ha.

Hi ha molts conflictes i violacions dels drets humans al món, això és evident. Però en tal mesura que fins i tot a un estat membre de la Unió Europea li sigui permès, que a l’estat espanyol els drets civils i polítics siguin anul·lats i ningú s’hi oposi: això fa que en altres països la permissivitat sigui encara més gran.

Fins on es podrà arribar doncs a altres indrets del món? No es tracta només d’internacionalitzar la qüestió catalana, sinó que això va de la necessitat d’internacionalitzar la defensa dels drets civils i polítics.

Creieu que Suïssa us concediria asil polític? En aquest punt tinc els meus dubtes quan veig de quina manera els membres de la confederació han intentat entregar a Espanya fins i tot la víctima de tortures Nekane Txapartegi. Ara se li continua denegant l’asil polític amb arguments molt poc convincents, encara que actualment es considera plausible el fet que hagués estat torturada.

Anna Gabriel: Si analitzem els tractats d’extradició i les lleis d’asil de Suïssa, llavors sóc una persona que és perseguida per la seva activitat política. És clar, sabem que sovint a nivell diplomàtic internacional hi entren en joc altres coses. Si l’Estat Espanyol vol forçar una extradició, farem tot el possible per a deixar clar, mostrar i demostrar que sóc perseguida per les meves activitats polítiques.

Sempre he fet política d’una manera pública. Al Parlament haig representat una formació que discuteix àmpliament sobre totes les qüestions. Perquè les nostres bases prenen les decisions i nosaltres les defenem al parlament. Així doncs això va del meu treball com a parlamentària. A això s’hi afegeix l’element de l’arbitrarietat. La CUP tenia deu diputats, però se n’escullen dos per a que serveixin d’exemple. Això però contradiu el nostre treball polític, que està basat en una direcció col·lectiva.

I evidentment s’hi ha d’afegir els riscos de viure a l’Estat Espanyol. Hi ha el risc de tortures i maltractes que ja coneixem pels activistes bascos. Per aquest motiu el Tribunal dels Drets Humans condemna Espanya continuadament. Si a això hi sumem les amenaces de mort per part de l’extrema dreta, Suïssa no m’hauria de poder extradir.

Catalunya com a laboratori de l’arbitrarietat i la repressió de l’Estat Espanyol

Per què comença ara la criminalització de la CUP, motor central del moviment per la independència i a sobre esquerra radical? En Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez continuen a la presó des del 15 d’octubre. Encara que «només» se’ls acusi de sedició, se’ls denega la suspensió de ordre d’empresonament, i ara el jutge Llarenea fins i tot impedeix la investidura d’en Sànchez com a President de Catalunya. Uns altres que com vos també estan acusats de rebel·lió han estat alliberats o ni tan sols van ser a la presó.

Anna Gabriel: Això és part de l’arbitrarietat. Un també es pregunta per què triguen mesos en citar-nos a declarar com a investigats tot i que es tracta de les acusacions més greus del codi penal. Així doncs, necessiten quatre mesos per a interrogar presumptes dirigents d’un cop d’estat? No estic en condicions de comprendre la lògica que fan servir, per això no us en sé donar una explicació.

Com veieu la situació actual a Catalunya, que es troba des de finals d’octubre sota l’administració espanyola imposada? L’ex-President Carles Puigdemont ha fet ara «un pas al costat» a l’exili a Bèlgica i ha designat en Jordi Sánchez com a candidat, hi ha picabaralles entre els partits per la independència…

Anna Gabriel: És evident que la repressió cerca uns efectes i també els aconsegueix. La intervenció del Tribunal Constitucional, amenaces continuades i persecució penal fan que la situació institucional a Catalunya sigui anòmala. És clar que les contradiccions són normals en partits que representen ideals liberals, socialdemòcrates o d’esquerra radical.

Només això ja contradiu tots aquells que veuen en el moviment per la independència un moviment burgès o un nacionalisme de dretes. Tots plegats representem el Dret d’Autodeterminació, encara que ens barallem en qüestions polítiques. Nosaltres com a CUP prioritzem especialment la qüestió social, és a dir per exemple les polítiques socials, d’educació, de salut, l’economia…

Catalunya és avui en dia, com ja ho va ser Euskadi, un laboratori en el què s’està experimentant fins on es pot anar amb la repressió. I així la suspensió de l’autonomia fen servir l’article 155, els atacs al sistema educatiu de Catalunya i les provocacions de l’extrema dreta.

Potser que la societat espanyola s’hauria de demanar si aquest és només un problema dels catalans. Perquè si tot això funciona en el laboratori [de Catalunya], la conculcació dels nostres drets també comportarà que aquests i altres drets acabin essent conculcats a tot l’Estat.

Per què ha decidit la CUP no donar suport a en Jordi Sànchez com a candidat a la Presidència de Catalunya? Havia anunciat que s’abstindria en el cas de la seva investidura. Això no l’hauria impedida, però l’hauria feta més difícil si s’hi hagués arribat dilluns.

Anna Gabriel: Ja sabeu que a la CUP hi ha el principi de rotació, jo només en sóc un membre més, és a dir, jo ja no en sóc cap portantveu o diputada. A més estic relativament allunyada dels processos de decisió.

Sobre qüestions polítiques concretes només puc adreçar-vos a les decisions que es prenen a Catalunya, i aquestes decisions que prenen les bases les respecto i les accepto.

Com és el camí que ha de posar la República Catalana real en marxa?

Anna Gabriel: Nosaltres sempre diem que la república es construirà quan ho vulgui la societat catalana. Això ho ha de voler la majoria i això és per a nosaltres la condició principal. No es pot imposar una república, la majoria n’ha d’estar al darrere. I és ací on comença el problema, perquè l’Estat Espanyol no permet a la gent decidir si volen una república o no. També a aquells que estan contra la independència-contra la república se’ls nega aquest dret.

Per altra banda, d’aquesta manera tampoc no es pot saber si el projecte espanyol d’un estat indivisible té una majoria a Catalunya. Això és qüestionable, i això ho dic també perquè ells declaren contínuament que nosaltres com a moviment per la independència no tenim la majoria. Ells això no ho saben.

A mi a Catalunya sempre m’ha sorprès la gran quantitat de dones que es veu empenyent el moviment per la independència des de posicions de decisió: Carme Forcadell, ja abans com a presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), les dones a Esquerra Republicana (ERC) i les moltes dones de la CUP, que juntament amb vos han decidit els darrers anys com havia de ser tot. I el 8 de març, el dia de la vaga per les dones, el moviment feminista ha mostrat la seva força particularment a Catalunya. Quin paper juga el Feminisme en el moviment per la independència?

Anna Gabriel: De fet hauria de ser normal veure dones com a portantveus, presidentes d’organitzacions, del Parlament… En el nostre cas, les nostres bases han decidit que tant la presidenta com també la portantveu havien de ser dones, per a fer les dones més visibles. Això no vol dir que nosaltres decidim més, ja que són els membres de les assemblees els qui decideixen.

Això però no és el més important. El què és decisiu no és si hi ha dones als llocs de decisió, perquè aquestes dones també han de ser feministes. Així dins del Procès hi ha moltes dones que també tenen un discurs feminista. Ens hem de felicitar que el procès per l’autodeterminació, la voluntat de crear una República Catalana, també en aquesta qüestió va acompanyat d’una clara voluntat de canvi. El feminisme ha contribuït molt al Procès i és evident que la República Catalana s’ha de configurar en una lògica feminista.

Darrerament em sembla que les dones van perdent aquest protagonisme. Està canviant alguna cosa?

Anna Gabriel: És ben evident que la nova presidència del Parlament està ara formada completament per hòmens i que a més a més hi ha més portantveus masculins. Vull suposar que això no significa cap canvi profund, i que té més a veure amb casualitats de la situació actual. Però hem d’observar tot això amb cura per a poder influir activament en aquestes casualitats.

Traduït per Pelacanyes Exiliat

Please follow and like us:
0

Deixa un comentari

%d bloggers like this: