Concita De Gregorio Blog: Lettera di “Rossella Selmini”: Perché ci dà fastidio l’esempio catalano @RossellaSelmini @concitadeg

Perché ci dà fastidio l’esempio catalano

A Repubblica dal 1990 al 2008, poi direttore de L’Unità dal 2008 al 2011, è rientrata a Repubblica come editorialista. Laureata in Scienze Politiche all’Università di Pisa, ha iniziato la carriera nelle radio e tv locali toscane. È autrice di numerosi libri tra cui “Non lavate questo sangue” (Laterza, 2001), “Una madre lo sa” (Mondadori, 2006), “Così è la vita”(Einaudi, 2011), “Io vi maledico” (Einaudi, 2013). Nel 2014 è uscito “Un giorno sull’isola”, scritto con il figlio Lorenzo. Nel 2015 ha pubblicato “Mi sa che fuori è primavera” (Feltrinelli), mentre nel 2016 sono usciti “Cosa pensano le ragazze” (Einaudi), legato al progetto omonimo che appare su Repubblica.it, e “Non chiedermi quando. Romanzo per Dacia” (Rizzoli). Per tre anni ha condotto su Rai Tre la trasmissione televisiva “Pane quotidiano” dedicata ai libri. Dall’autunno scorso va in onda, sempre su Rai Tre, “Fuori Roma”, programma da lei ideato e condotto.

Concita De Gregorio ha estat avui notícícia per haver publicat una carta al seu blog en defensa de la nostra causa. Com no podia ser d’altra manera, nosaltres hem volgut saber una mica més d’ella:

“Nata a Pisa da madre spagnola (di Barcellona) e padre toscano di origini siciliane (il magistrato Paolo, scomparso nel 2008, è poi cresciuta a Livorno. In questa città studia al Liceo Classico Niccolini Guerrazzi; successivamente consegue la laurea in scienze politiche all’Università di Pisa.
È sposata con il giornalista Alessandro Cecioni, ed è madre di quattro figli.”

 

Concita De Gregorio @concitadeg, és una periodista i escriptora italiana, nascuda a Pisa de mare catalana (Barcelona) i pare d’origen sicilià. Entre les moltes tasques dins el periodisme a Itàlia, va estar el 2008, anomenada directora del diari L’Unittà. Fet que va provocar molta controvèrsia llavors per diferents fets i filtracions, ja que era la primera dona que ocupava aquest càrrec al “quotidiano”, com anomenen a Itàlia als rotatius diaris. L’Unità sempre havia estat molt lligat al Partit Comunista italià, ara mantén un tall encara progressista sense tanta vinculació. Aquesta és la traducció de la carta que va rebre de Rossella Selmni , que ha publicat EL NACIONAL. Hem pensat que es feia una mica ridícul traduir-la dues vegades, però com ja és habitual a VeusxCAT Internacional, no hem volgut deixar de fer el què fem cada dia.

Així que aquí teniu la traducció de, El Nacional:


I reprodueix al seu blog aquesta carta que ha rebut de: Rosella Selmini:

Grazie a Rossella Selmini, che scrive da Minneapolis 

Rossella Selmini Sociologist, University of Minnesota

Professor Selmini is a contract Associate Professor and Research Associate in our department. The Society (ECS) aims to bring together in Europe persons actively engaged in research, teaching and/or practice in the field of Criminology. She is currently teaching Criminal Behavior and Social Control and Gangs & Youth Violence Across the World.

“Sóc italiana, treballo als Estats Units, he viatjat força per Europa, per motius personals i professionals. M’agradaria parlar sobre el mecànic de Reus, una ciutat del sud de Catalunya, que es va negar a revisar el cotxe d’un agent de policia nacional espanyola i, per això, el van denunciar per incitació a l’odi. El mecànic va explicar amb gràcia que no era res personal, que després del que va passar durant el referèndum l’1 d’octubre, simplement no tenia ganes de treballar per un policia que havia colpejat als seus conciutadans. Vaig veure una entrevista amb aquest mecànic: una bella cara catalana, amb un aire digne i sobri”.

“[Catalunya és] un país que freqüento de temps enrere i al que m’uneixen afectes profunds. Aviat vaig començar a estimar la seva llengua, que em recorda als dialectes emilians de la meva infantesa [Emilia-Romagna és una regió del centre-nord d’Itàlia, capital Bolonya]. M’encanten alguns trets de la seva cultura, com el perfeccionisme i, en aparent contradicció, una tirada per no prendre-s’ho tot massa seriosament. A Catalunya em trobo com a casa, potser com en cap altre lloc, i allí vaig conèixer la gent més oberta (i més europea) d’Europa”.

“Segueixo amb gran tristesa el que està passant, i observo la indiferència, quan no l’hostilitat, amb què es discuteix la qüestió catalana a Itàlia, liquidada, amb poques excepcions, com un perillós micro-nacionalisme xenòfob. No pretenc obrir una discussió a favor o en contra de la independència, només intento explicar per què trobo la causa catalana digna d’atenció i respecte”.

“Té a veure amb Europa, la democràcia, els drets civils. De cap manera podem seguir indiferents i, encara menys, justificar la repressió autoritària que el govern espanyol exerceix avui a Catalunya. D’episodis com el del mecànic de Reus se’n compten per dotzenes. Activistes i polítics empresonats sense raons legals vàlides, altres a l’exili. El nombre d’encausats augmenta. Invitacions més o  menys autoritàries a no portar el llaç groc, símbol de protesta per l’alliberament dels presos polítics. El silenci de les institucions europees hauria de preocupar-nos a tots i, en particular, als italians, que comparteixen una història de democràcies fràgils amb la resta de l’Europa del Sud”.

“És més fàcil liquidar la causa catalana per romàntica, idealista, o pitjor encara, atrotinada. Una mica com liquidar l’atenció als problemes socials perquè és “bonisme”. Ser romàntic, idealista i embrancar-se en una operació potser imprudent, però tenaç, pacífica i democràtica, sembla una ofensa al realisme i el cinisme imperants”.

“Algú va dir que la catalanofòbia de molts espanyols no només es deu al nacionalisme, sinó també a una mena d’enveja de la capacitat dels catalans per a defensar els seus drets. Potser també val per a nosaltres, els italians, incapaços de sentir curiositat, i menys encara, una mica de solidaritat amb els que estan disposats a rebre cops en una escola per a defensar la causa en què creuen. L’exemple d’algú que lluita de debò, sense violència, al costat de casa nostra ens és gairebé molest”.

Concita De Gregorio


Des de la redacció i en nom de tot l’equip i de la ciutadania de la República de Catalunya, volem donar les gràcies a Concita De Gregorio, @concitadeg, per fer difusió de la seua carta (Rossella Selmini) i per ajudar a acostar als italians, els dies que vivim. Grazie mille Concita!, Moltes gràcies.

 

Redacció: VeusxCAT Internacional

Please follow and like us:
0

Deixa un comentari

%d bloggers like this: