SVT Nyheter – Suecia: ”Spaniens demokrati och EU:s trovärdighet står på spel i Katalonien”

”Spaniens demokrati och EU:s trovärdighet står på spel i Katalonien”

“La democràcia d’Espanya i la credibilitat de la UE estan en joc a Catalunya”

Esquerra: Carles Puigdemont. Dreta: Els manifestants mostren suport per al president regional de Catalunya, Carles Puigdemont, que s’ha refugiat a Brussel·les. Foto: Emmanuel Dunand

 

OPINIÓ: ” Els polítics de la UE, els suecs inclosos, haurien d’haver entès que la crisi a Catalunya no s’esvairà per si sola. Per contra, com més la UE deixi passar el temps, el problema més s’aprofundeix i les contradiccions aniran en augment.”, escriuen Oriol Poveda i Jakob Svensson.


Jakob Svensson

 

 

 

 

Oriol Poveda Doktor i religionssociologi. ——-  ——–  Jakob Svensson Docent i medie- och kommunikationsvetenskap.

 

“La democràcia d’Espanya i la credibilitat de la UE estan en joc a Catalunya”

“Els polítics de la UE, fins i tot a Suècia, haurien d’haver entès que la crisi a Catalunya no volarà per si sola. Al contrari, com més temps deixi passar la UE, més el problema aprofundirà les contradiccions i més augmentarà”, escriuen Oriol Poveda i Jakob Svensson.

Si haguéssim dit que, el 2018, hi hauria un President escollit d’una Euroregió exiliat a  Brussel·les, així com presos polítics durant més de 100 dies sense judici dins la UE,  ningú ens hauria cregut.

Si haguéssim continuat explicant que la UE, guardonada amb el Premi Nobel de la Pau, no va fer res per resoldre políticament la situació, la majoria haguessin rigut i pensat que era una trama d’una altre sèrie de televisió.

Però no és només la UE qui guarda silenci.

A Suècia, amb un Govern que presumeix de política exterior feminista i de com valora el diàleg i la diplomàcia, no sentim res més que el mantra de la Ministra d’Afers Exteriors, que diu que Europa no necessita més desacords ni divisions.

Estem vivint a una època estranya amb Trump, Erdogan i Putin, i l’agulla de la brúixola de l’ètica dels europeus pot haver començat a confondre’s. Però per aquest motiu, no hem d’ocultar el que està passant al nucli de la UE.

Hem vist un referèndum, controvertit,  sí, i que va ser rebut amb brutals assalts policials.

A continuació, assistim a unes eleccions, imposades pel govern de dreta del Partit Popular (PP) a Madrid, i que els partits independentistes tornen a guanyar  amb majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

L’estratègia del PP amb les eleccions ràpides era  eliminar les forces independentistes de la Generalitat i establir un règim semblant al de Madrid.

La victòria dels partits independentistes, amb més de 2 milions de vots a les urnes, va causar pànic dins el PP que va acabar de desmantellar l’Estat de Dret.

La independència política dels tribunals espanyols ja està qüestionada per altes instàncies ,  Consell d’Europa inclòs.

Fins i tot a l’informe sobre la democràcia al món el 2017 del diari britànic The Economist, s’afirma que el maneig del govern espanyol de la crisi a Catalunya està deteriorant la democràcia.

Recentment,  el Govern de Madrid va intentar, ignorant la opinió del seu òrgan assessor jurídic, que el Tribunal Constitucional prohibís al Parlament de Catalunya investir a Puigdemont com a President.

La sol·licitud peculiar del govern es va trobar amb un desacord al Tribunal Constitucional, que en última instància va ordenar al Parlament de Catalunya ajornar el nomenament a un futur incert.

Mentrestant, els presos polítics catalans són en espera de judici, mentre Puigdemont i quatre dels seus exministres de la regió esperen a l’exili el seu destí.

I tot això succeeix en el marc del silenci sepulcral de la UE.

Els que teníem l’esperança de que quan la polseguera aixecada per les porres de la policia s’hagués esvaït , i amb les eleccions miraculosament aprovades per totes les parts i  dutes a terme, seria el moment per al diàleg polític.

Ens hem equivocat. On és la UE?

Quan comencen les negociacions entre els partits independentistes i el govern central espanyol? I que li sembla al Govern de Suècia de que hi hagi un líder elegit democràticament  que no pot prendre possessió del seu càrrec en un país de la UE?

Els polítics de la UE, els suecs inclosos, haurien d’haver entès que la crisi a Catalunya no s’esvairà per si sola. Per contra, com més la UE deixi passar el temps, el problema més s’aprofundeix i  les contradiccions aniran en augment.

Ara és el moment en que la UE ha d’intervenir si es vol  solucionar el conflicte de forma adequada, pacífica i democràtica. I si la UE és massa feble per forçar el Govern espanyol a la taula de negociacions, llavors seria més honest admetre-ho per a nosaltres els ciutadans, que romandre en silenci i d’aquesta manera convertir-se en còmplice de les accions del Govern espanyol.

Finalment, però no menys important, si la ministra  d’Afers Exteriors segueix mantenint que la divisió i el desacord no són desitjables, ella esdevé culpable  de mantenir la cohesió a qualsevol preu, fins i tot a costa de la democràcia espanyola  i  de  la credibilitat de la UE.

 

Traduït per @catdothings i @katalanski 

Please follow and like us:
0

Deixa un comentari

%d bloggers like this: